Amigues i amics, romeves i romeus:

Fa vuit anys que procuro escriure unes línies cordials en aquest butlletí que és l’eina comunicativa de la nostra Festa.
Enguany em toca dir-vos que em sento molt orgullosa d’haver estat la primera dona presidenta i que ho he fet amb el cor a la mà, amb disciplina i entusiasme, amb responsabilitat, una mica al meu aire −és veritat− però sempre pensant en el millor per a la Federació que és el més important per tal que la Festa sigui digna.
No he estat executiva. No ho sóc. Per a mi, l’entesa a través del diàleg és el més important.
Amb aquests vuit anys he après molt de tots vosaltres. Sí, dic de tots i de tot, perquè de tot s’aprèn i de tot pots créixer com a persona.
Ha passat un any i tot sembla igual, però no, no tot és igual. En aquest 2007 moltes coses han canviat, crec que n’hem tingut de bones i, malauradament, de no tan bones.
En el moment en què em poso a fer l’escrit no puc deixar de pensar en les persones que ens han deixat i que aquest any no podran gaudir de la Festa més Dolça. Totes elles es mereixen el nostre reconeixement. Però deixeu-me dir que una d’elles era molt vinculada al nostre entorn en general, no només a Sant Medir sinó a tot Gràcia i a la cultura en general.
S’estimava Gràcia, s’estimava la nostra cultura, vivia la festa de Sant Medir dins del seu cor.
Albert, enguany no hi haurà el teu escrit en aquest butlletí, ni participaràs en el jurat del concurs de poesia, ni haurem rebut la teva especial Nadala, sempre profunda de sentiments i plena de missatges de pau.
Però, creu-me, el teu llegat estarà present en cada un dels actes de la teva, nostra, Festa.
Visca Sant Medir!

Isabel Sanagustín i Aijon
Presidenta de la Federació de Colles de Sant Medir