l’Ermita de Sant Medir

L’Ermita de Sant Medir, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, es troba a prop de l’antic camí romà d’Egara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que -passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat)- entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir). El primer document que hi fa referència data de l’any 962 com a propietat del monestir de Sant Cugat.

Es tracta d’una construcció romànica de caire tradicional. S’alça una planta rectangular de 8,8 x 7,3 metres i la sagristia es troba en un annex a l’ala esquerra. Coronant l’entrada de l’ermita es troba un campanar d’espadanya amb dues campanes. El seu interior és format per una volta de canó i compta amb un cor al qual s’hi accedeix per una escala de cargol. Hi destaca el portal de punt rodó damunt el qual hi ha un relleu de la Santíssima Trinitat de l’any 1447. Recordem que els monjos de Sant Cugat hi tingueren cura fins l’any 1446.

Si alcem la vista veurem les dues campanes, la més petita restituïda als anys 50, i la més gran de bronze de 180 kg posada el 1993. L’original va desaparèixer (l’ermita va ser incendiada i saquejada pels republicans l’any 1936).

A les escales d’accés a l’Ermita, hi podem trobar també un mosaic amb rajoles pintades a mà  l’any 2000 amb els escuts de les Colles de Sant Medir que hi havia llavors.

Avui en dia l’interior, ja totalment restaurat per la Penya Regalèssia, és molt bonic i acollidor, amb uns esbossos del pintor Josep Grau Garriga del 1948, i un mosaic molt acolorit a banda dreta, fet per més de setanta-mil pedretes de colors, donació d’en Lluís Berenguer. També trobem la imatge del Sant i de la Mare de Déu de Sant Medir del segle XIV. Una pila baptismal, lloses sepulcrals…i fins i tot un petit “museu” amb goigs, figuretes i records de la gran devoció a aquest sant.

A l’entrada una gran creu d’acer (Joan Badia) col·locada el 1995 ens dona la benvinguda, així com un monument a les colles i la font que hi ha a l’entorn. Aquesta la trobarem a mà dreta, al costat del camí que ens duu a l’ermita. Amb frontal de pedra d’on surten dos brocs, un des quals raja abundant, cristal·lina, i dit de pas saborosa aigua.

Davant la font es pot llegir “S. MEDI MAÑO 1964″. Totalment restaurada pel Consorci del parc de Collserola el 2004 i arranjat el seu entorn amb una plataforma de plaques de fusta i dos seients. Per sobre hi ha un espai condicionat per fer pícnic amb bancs i taules, també n’hi ha un altre per poder deixar-hi els vehicles.

Un lloc encisador, una font miraculosa, i una ermita protagonista cada 3 de març.

Resum de dades on s’observa l’evolució de l’Ermita:

 

Fins 1446: Els monjos del monestir de Sant Cugat en tingueren cura.
1447: Es troba inscrit en un relleu gòtic dedicat a la Santíssima Trinitat col·locat tot just damunt la porta d’entrada.
1603: S’hi construeix el retaule de l’altar major amb la imatge de la Mare de Déu de la Vall de Sant Medir al centre.
1916: Es substitueix la imatge original del retaule per la Mare de Déu del Roser.
1922: Un incendi a la Vall de Sant Medir destrueix totalment l’interior de l’ermita.
1962: La Federació de Colles decideix reformar la teulada  per risc d’enfonsament.
1993 – 1996: Es fa un gran esforç per enaltir la imatge de l’ermita i el seu entorn. Es reposa una rèplica de la imatge de la Mare de Déu de la Vall de Sant Medir i la segona campana.
1995: Col·locació d’una gran creu d’acer (Joan Badia) a l’entrada de l’Ermita.
2000: Col·locació d’un mosaic amb rajoles pintades a mà a les escales d’accés a l’Ermita amb els escuts de les Colles de llavors.

2004: La reforma d’una font al pla de l’ermita n’és un fet destacat.

Actualment, la colla de La Penya Regalèssia és l’encarregada voluntàriament de mantenir el bell paratge de la Vall de Sant Medir. La seva labor és reconeguda i admirada per tots nosaltres ja que fan de l’Ermita un lloc acollidor on poder celebrar la nostra festa.

 

Com arribar-hi:


Mostra un mapa més gran

Contacte:

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Plaça de la Vila, 1
08172 Sant Cugat del Vallès
935 657 000