orígens del romiatge

Segons la tradició, el 1830 Josep Vidal i Granés, forner i veí de Gràcia, va iniciar la romeria a l’ermita de Sant Medir des de casa seva, a la cantonada del carrer Gran amb Sant Marc, on també tenia el forn, com a compliment de la prometença que havia fet al sant d’anar-hi si el guaria d’una malaltia que patia. Aquest és l’origen mitològic de la festa, perpetuat i transmès durant gairebé dos segles sense màcula de dubtes.

Gràcies a les investigacions d’Esteve Camps, la tradició es va completar amb dades biogràfiques essencials de Josep Vidal. Així, sabem que va néixer a la parròquia de Santa Maria del Mar, que el 1808, de nen, s’instal·là amb la seva família al carrer de l’Hospital de Sant Cugat del Vallès, que el 1822 es va allistar al Regiment de Voluntaris Reialistes, que el 1825 se’n va llicenciar i va tornar a Sant Cugat i que el 1826, als 23 anys, es va casar amb Teresa Roig a la parròquia del Pi, d’on era ella. Esteve Camps també dona a conèixer el testament que atorga Josep Vidal el 1856, any en què mor el 14 d’octubre, a partir del qual sabem que la casa familiar és efectivament al carrer Gran de Gràcia amb Sant Marc i que li sobreviuen cinc fills: Dolors, Josefa, Teresa, Joan i Modest.

La informació que aporta Esteve Camps, però, presenta un gran forat de trenta anys, els que van de 1826 a 1856, sense dades biogràfiques conegudes. Són anys clau perquè dins d’aquest període hi ha l’any d’inici de la romeria, segons la tradició, i la confecció del brodat que la família conserva amb una imatge de sant Medir al camp de faves, obra de la filla Dolors i datat el 1848.

Però ara, arran de noves recerques dutes a terme per Josep Maria Contel i Jordi Guilera, aquest forat ja no és buit. Ara podem dir que el 1830 el terreny on la tradició fixa l’inici de la romeria, la cantonada dels carrers Gran de Gràcia i Sant Marc, és zona rústica i que just el 1831 es parcel·la i es ven, però a propietaris que no són Josep Vidal. També sabem que el 1826, un cop casat, va a viure amb la seva dona a Sant Cugat i s’hi està com a mínim fins al 1835. En algun moment d’aquest període és empresonat a la Ciutadella durant catorze dies acusat de deslleialtat al rei. Se’n surt sense incidències però aquest fet fonamenta la hipòtesi que en realitat la prometença al sant fou motivada més per l’alliberament que per haver patit una malaltia. A Sant Cugat el 1828 obre un forn propietat seva i consta als registres de naixements de la parròquia de Sant Pere d’Octavià el naixement en aquesta vila de fins a sis fills, cinc dels quals no arriben a la pubertat (Dolors, Sabina, Pere, Josep, Genís i Mercè). Igualment es constata que el 1840 ja és a Gràcia, instal·lat com a forner, i que l’Ajuntament de Barcelona li imposa una multa per estafar amb el pes del pa. En la seva defensa al·lega que desconeix la normativa municipal perquè és un expatriat i fa poc que viu a Gràcia. Dos anys més tard, el 1842, trobem Josep Vidal instal·lat a la cantonada del carrer Gran amb Sant Marc, però a la banda de muntanya, on hi havia hagut el magatzem de les Columnes i on actualment hi ha el McDonalds. Allà neixen els seus fills Joan, el 1842, i Modest, el 1846. Finalment, el 1847 Vidal compra la casa familiar on mor i on actualment hi ha fixada la placa que les colles de Sant Medir li van dedicar el 1957, en commemoració del centenari de la seva mort, a la cantonada dels carrers Gran i Sant Marc, a la banda de mar.

Per tant, aquestes noves dades ens situen Josep Vidal a Sant Cugat fins al 1835 i ja a Gràcia pels volts de 1840. El 1842 viu al carrer Gran amb Sant Marc, però a la banda de muntanya, i s’hi està ben bé fins al 1846. No és fins a la data tardana de 1847 que compra la casa on la tradició diu que va començar la romeria. A la vista d’aquestes informacions i amb el context històric del moment, amb el desenvolupament de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), és més que probable que el primer romiatge gracienc de Sant Medir no s’esdevingués fins al 1841.

 

actualment…

…22 colles participen activament en la Festa de Sant Medir el dia 3 de març als barris de Barcelona, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i La Bordeta. La festa s’inicia de bon matí amb la formació de les diferents colles en els seus locals socials per començar les cercaviles pels diversos barris. Al migdia, les colles participen de l’aplec a l’Ermita de Sant Medir, al bell mig de Collserola, juntament amb els ciutadans de Sant Cugat. Al capvespre, totes les colles juntes desfilen pel carrer Gran de Gràcia fins als Jardinets llençant tones i tones de caramels.

Des de fa bastants anys, el diumenge després del 3 de març les colles tornen a celebrar la festa al voltant de la Parròquia de Sant Medir al barri de La Bordeta.